Fa uns dies em va venir al cap la història de Marcos Rodríguez Pantoja, que va viure entre llops fins als dinou anys. Al morir el pastor amb el qual vivia, va trobar-se sol a les muntanyes, i una lloba el va adoptar quan el va trobar dormint entre els seus cadells.
Va viure dotze anys entre llops, fins que va ser capturat per la guardia civil.
Actualment viu en un petit poble de l'Espanya profunda i el que diu desprèn nostàlgia.
Parla dels anys entre llops com els millors de la seva vida i assegura no haver après res dels humans.
D'aquí surt aquest gravat de Luperca alletant a Ròmul i Rem.
Some days ago the story of Marcos Rodríguez Pantoja came to my mind. He lived between wolves until he was nineteen, when he was captured.
Nowadays he lives in a small village of Spain and what he says convey nostalgia.
He talks about the years he lived with wolves as the best ones of his life, and assures to not have learned anything from the human race.
That's when I did this etching of Capitoline wolf suckling Romulus and Remus.
0 croissants:
Publica un comentari